segle XXI?

Avui mirant el TN migdia he sentit una notícia sobre un avió que han inventat els americans. Es tracta d'un avió de guerra, he buscat la notícia per a poder posar-la, ja que jo no conec ni models, ni noms tècnics ni res...però no l'he trobada, tot i així, m'ha semblat una cosa prou forta com per a dedicar-li una publicació.
Una de les prestacions de l'avió era que quan va volant no és captat pels radars. Després d'explicar lo meravellós que és aquest nou invent, han entrevistat a un dels soldats de l'exèrcit que podrà conduir-lo. Deia que era genial, ja que al no ser captats pels radars podien bombardejar qualsevol ciutat sense por a que els enemics els seguissin.

Precisament ahir jo ho comentava. Parlàvem sobre els exèrcits als Països. Jo deia que no eren necessaris, que s'havien de treure, però tots els països, és que realment em sembla que tindre un exèrcit és com si estiguéssim en temps de les croades. Se que molts m'acusaran de "hippye" quan digui aquestes coses, ja que sona a "Pau i amor", però és que és el que realment penso, que si no fos pels exèrcits no moririen milers de persones en guerres estúpides diàriament.
Però enlloc d'intentar ajudar a les persones que moren de gana, invertir més diners en investigacions sobre malalties com la sida o epidèmies que maten nens i adults arreu del tercer món, no, ens dediquem a fer servir els diners per a construir avions de guerra i bombes per a que el senyor Bush pugui estar ben orgullós que el seu exèrcit és el que més persones mata.

Tot plegat ho trobo tan penós i et sents tan impotent davant coses com aquestes...en fi, així és el segle XXI, cada cop més avançats en tecnologia i cada cop més endarrerits en sentit comú...