ELS AMANTS
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
Avui he recordat aquest poema. He recordat el primer cop que l'Agustí, el nostre professor de català, ens el va llegir a classe, a 3r d'ESO. Alguns reien sota el nas i d'altres ens deixàvem meravellar pels versos d'Estellés. Preciós, no hi ha més paraules. I avui al recordar-lo, no se per què, he somrigut i és per això que he decidit penjar-lo.
L'enllaç és un arxiu de so d'Ovidi Montllor recitant el poema:
http://es.youtube.com/watch?v=DSsQECyBdHg
9 comentaris:
jeje! M'alegro que t'hagi agradat el post! Ja m'aniré passant jo també per aquí.
Per cert, aquest poema també el vaig penjar al bloc. M'encanta!
Ànims amb el blog ;)
ingriiiiiiiiid :)
maca maca
uau! k bo el poema! m'encanta estellés! aket poema, a més, crec que sortia en un dels nostres llibres de text de català, de no recordo kin curs... jeje
perdona k no hagi escrit fins avui... vaig de putu kul, a més avui he treballat tot el dia i tpk tink massa res a dir perquè només tinc ganes de ficar-me al meu llitet i dormir molt, que demà ia farem festa però avui m'he dè portar bé jeje
molts petunassus wapa! saluuuut!
Quina delícia de poema! L'hauré llegit tantes voltes...
Mare meua, quin poema, l'espèrit mediterrani valencià, la passió condensada en un poema. Li ho llegia als actors per a les escenes més apassionades i va funcionar, si
Jo també el tinc penjat al meu bloc, i vaig fer una traducció.
Un cop li vaig reglar a un noi un llibre de poemes d'Estellés, on també hi sortia aquest poema. No estava passant una bona època i pobret se'l va deixar a un autobús. Vam perdre el llibre, però el seguim tenint gravat al cor i a les nostres ànimes.
Moltes gràcies pels vostres comentaris!Els primers sempre fan com una il·lusió especial...:)
la veritat és que aquest poema d'Estellés és impressionant, té una passió inexplicable, bé, m'encanta.
bé, un petó!
salut!
Publica un comentari a l'entrada