Música al carrer

El passat cap de setmana (del 2 al 4 de maig) s'ha celebrat a Vila-Seca la Fira de Música al Carrer.
Tot i que Vila-Seca queda a 15 minuts escassos en cotxe de Cambrils és el primer any que hi anem.
Quatre escenaris col·locats a quatre places del centre de la ciutat i música en directe contínuament. Des de vora les 7 de la tarda fins a altes hores de la matinada grup rere grup sense parar. Grups de tots els estils, jazz, rumba, flamenc, cançó d'autor, rock...
I és que és tan important la música en les nostres vides! Què seria de nosaltres sense aquest petit tresor? Sí, tot i agafar-li mania a l'assignatura de música a l'escola (per motius de professorat) sóc una enamorada de la música. No se anar pel carrer sense el meu mp3, ni estar-me a casa sense la música posada, ni viatjar sense una pila de discos al cotxe...
Bé, deixant a banda aquest petit parèntesis on mostro la meva devoció :), la fira de la música m'ha encantat perquè m'ha donat la sensació que dóna l'oportunitat d'actuar a molts grups petits o que comencen, grups que tenen l'oportunitat de donar-se a conèixer i tal i com estan les coses avui dia, és molt important.
Per cert, vam escoltar un grup de rumba de Barcelona que us els recomano! Es deien Zulu 9.30 i van estar genials! Amb unes melodies fresques i alegres van omplir de color la nit.
I ja per últim remarcar el concert de'n Cesk Freixas amb Els altres Bandais que van endolcir una nit d'olor a gessamí, convertint-la en una nit ben especial!

Llibertat Franki

No és només el fet de que en Franki sigui a la presó, sinó el fet que ultratjar una bandera (sigui quina sigui) pugui suposar ingressar en presó. A banda de desproporcionat ho trobo patètic, sí, patètic per els temps que corren, realment això és normal?
I no només és patètic, sinó que em sento avergonyida de com s'estan comportant els mitjans de comunicació catalans (per no parlar d'altres mitjans) amb tot aquest tema. El dia que va sortir al telenotícies va ser, principalment, per a denunciar la manifestació que es va originar a Barcelona i de passada van dir la situació del jove Terrassenc.
És increïble, tot plegat és increïble. Em sento indignada i sobretot, i el que em fa més ràbia, em sento impotent davant tot això...
Però tot i la impotència en Franki no està sol, milers i milers de persones que ni tan sols el coneixem el sentim proper. Això és important, ja que la justícia, els mitjans de comunicació i tot el sistema està en contra d'ell, com a mínim la gent seguirà oferent-li el seu calor, que potser servirà de poc, però esperem que així pugui sentir-se menys sol...