Venècia

Voreres, cases i monuments rodejats d'aigua, als quals només s'hi pot accedir mitjançant un pont. Gondolers típics amb camisa a ratlles i barrets, acompanyats d'un acordió i un cantant, passejant parelles pels canals més romàntics que mai han vist.
Carrers estrets i atapeïts per tota varietat de turistes, però, també, carrers buits, de cases blanques, amb roba i més roba penjant de finestra en finestra i dones assegudes al carrer que et criden ciao! al passar.
Mentre els nens juguen a pilota, amb compte que aquesta no caigui al canal, olor a cafè acabat de fer i Vivaldi sonant suaument.
Un passeig llarguíssim, a vora mar, amb la suau brisa d'una tarda d'estiu acariciant-nos la pell. Tornar a entrar per carrers estrets i amb llum tènue i deixar-nos endur per les cames, perdre'ns per una ciutat màgica i dolça fins a arribar a la piazza San Marco, i deixar-nos meravellar per la plaça coneguda com el saló de ball més elegant de tota Europa.
I en tres dies, descobrir un nou racó del món!

Canvi

Sí, per fi. Ahir vaig fer els dos últims exàmens i com no espero cap recuperació...significa que ja estic llesta fins al curs vinent!
Què significa això? doncs que avui he començat les pràctiques a TV i Ràdio Cambrils.
Buf...és que m'encanta! Està clar que comunicació audiovisual ningú m'ho treu del cap, ja. Però tenia més o menys clar que m'agradava més el so, però...m'equivocava, la càmera m'encanta!
Aix! com m'agraden aquests canvis d'aires!

Sort a tots aquells que us toca enfrontar-vos a la senyora selectivitat!:)

estiuet, estiuet....:P