Venècia

Voreres, cases i monuments rodejats d'aigua, als quals només s'hi pot accedir mitjançant un pont. Gondolers típics amb camisa a ratlles i barrets, acompanyats d'un acordió i un cantant, passejant parelles pels canals més romàntics que mai han vist.
Carrers estrets i atapeïts per tota varietat de turistes, però, també, carrers buits, de cases blanques, amb roba i més roba penjant de finestra en finestra i dones assegudes al carrer que et criden ciao! al passar.
Mentre els nens juguen a pilota, amb compte que aquesta no caigui al canal, olor a cafè acabat de fer i Vivaldi sonant suaument.
Un passeig llarguíssim, a vora mar, amb la suau brisa d'una tarda d'estiu acariciant-nos la pell. Tornar a entrar per carrers estrets i amb llum tènue i deixar-nos endur per les cames, perdre'ns per una ciutat màgica i dolça fins a arribar a la piazza San Marco, i deixar-nos meravellar per la plaça coneguda com el saló de ball més elegant de tota Europa.
I en tres dies, descobrir un nou racó del món!