paisatges que provoquen sensacions

Era diumenge. Un d'aquells diumenges de passar-te tot el dia amb el nas entre els llibres i sense aixecar el cap, pràcticament, un d'aquells diumenges odiosos, la veritat.
En un dels meus esbufecs de cansament al veure pàgines i pàgines d'apunts vaig aixecar el cap, (també s'ha de dir que no trigo gaire a cansar-me d'estudiar jo...).
Al aixecar el cap i mirar per la finestra vaig trobar-me el paisatge de la fotografia.
Un cel immens barrejant colors de tonalitat blava i groguenca, les muntanyes banyades d'una llum d'un color especial, els núvols semblava que juguessin per allí al mig entre tots aquells colors...vaig quedar-me una estona mirant aquell paisatge, pràcticament fins que el sol va pondre's del tot i ja era fosc.
Aquelles vistes van provocar-me una sensació estranya al cos, ben bé no sabria dir que va ser...però van venir-me unes ganes terribles de marxar, d'escapar-me ni que només fos per un dia d'exàmens, nervis, preocupacions, estrès...van venir-me unes ganes terribles de fugir de tot allò, al pic d'una muntanya, amb aquella llum banyant-me a mi també igual que a les muntanyes, escoltar el soroll dels ocells, dels arbres, del bosc en general, sentir aquell airet muntanyós amb olor a farigola, tancar els ulls i no pensar, res, simplement gaudir del moment, de l'espai...

Després de somniar tot allò vaig tornar a la realitat. Vaig tornar a endinsar-me en els apunts de filosofia i en els problemes de física i no hi vaig pensar més. Avui, però, m'he tornat a fixar en la mateixa posta de sol, aquella que veig pràcticament cada dia des de la mateixa posició...i me n'adono que cada vegada anhelo més el poder passar una estona així. Poder deixar córrer el temps sense pensar "he de fer això, he de fer allò altre...", poder estar-me tota la tarda rodejada d'aquella gent que més m'estimo i aprecio xerrant, rient i sense pensar en res més. Poder tenir tota una tarda per agafar la guitarra i no parar fins que els veïns vinguin a queixar-se. Poder llegir-me un llibre per gust, no perquè tingui un examen...

Bé, un cop més he utilitzat el bloc per a treure'm una mica de tensions...ja m'heu diuen, he d'aprendre a viure amb més calma i saber-li veure l'encant a tot allò que faig...tot i que m'ho diuen, tot i que ho intento...sóc incapaç...