Acabo d'arribar ara mateix d'Andorra. Mons pares van decidir que aquest any com a regal de reis aniríem a passar uns dies a la muntanya, i així ho em fet!
Em passat sis dies entre muntanyes, fred i neu. Cada matí al aixecar-nos a 5 graus sota zero i durant tot el dia entre -2 i 0...quin fred he passat!
Necessitava desconnectar, fugir de tot una mica, deixar-ho tot (o gairebé tot) durant una setmaneta. I sí, encara que sembli estrany en mi, ho he aconseguit!
Aquests dies he pogut pensar amb claredat, organitzar-me una mica el cap, i posar-me melancòlica...
No hi ha res millor que seure en una roca, envoltada de muntanyes i mentre el solet t'enlluerna la cara reflectint-se en la neu deixar la ment en blanc, i esperar recordar alguna cosa. És difícil d'explicar, a més jo no m'explico gaire bé i pot semblar poca cosa, però jo no ho canvio per res del món...
Durant aquests dies milers de records m'han vingut al cap. He recordat la meva àvia, les seves paraules, la seva veu...però sobretot les seves abraçades. M'han vingut al cap dates com el primer dia de classe, el primer dia d'institut...els primers amics de debò, els campionats arreu de Catalunya...he recuperat imatges que tenia guardades en una capsa dins del meu cap i feia temps que no obria...
Per acabar us deixaré una foto del Càmping on estàvem a vere si tots viatgeu una mica com he viatjat jo...
6 comentaris:
:)
Si esq...tot allò es realment precios.
La veritat esque ja va bé desconnectar per uns dies,
bé, jo cada dos per tres ho faig,
sí, m'agrada somiar desperta, es la meva manera d'escapar d'aqest món. AIxì que "molt" de fred ee,
grr, a mi m'encanta estar a aqestes temperatures, sóc rara ho sé, però no puc fer-hi més, m'agrada passar fred, i ara em diras que estic boja, però vaig en tirans, i estic al soterrani i en la finestare oberta.
Esitc locá ho sé.
Bueno, petita meuaaa.(La petita sóc jo si més no...)
que t'estimo moltissim :D
sí que ho és sí...
Boja? no...bé una mica! jo és que...sóc rara, xD perquè m'agrada el fred...però de seguida se'm congelen les mans i llavors em moro del dolor i ho passo molt malament...
Què seria de nosaltres si no somiéssim desperts?
Per cert, la petitona ets tu, eh!
(però et deixo que m'ho diguis...:P)
un petonàs preciosa!
que gràcies per tot i que jo també T'estimo!:)
em deus una altra tarda per allí al Carrasclet o per Tarragona!:)
siii una tarda pel Carrasclet (H)
lalala
t'estimooo :)
Hola Ingrid,
No se com he trobat el teu bloc,crec que al de xavi sarria,la veritat esque sols et ficaba aquest comentari per dirte que en els teus enllaços on fica ''LLUITA'' has ficat a Maulets i SEPC...
No se si heu hauras ficat perque tu milites ai o perqué,pero si heu has ficat com Esquerra Independentista considere(per la meva part)que també deuries d'haver posat la CAJEI i Endavant.
Vinga,sols aixó.
Salut i independència!
Jo també he anat a un lloc on feia molt de fred, però no ha nevat :(
D'Andorra la veritat només en tinc bons records perquè una nit li vaig dir a ma mare que havia somniat que hi anàvem i dit i fet! Anàrem cap allà!
anònim; la veritat és que els enllaços els vaig ficar l'altre dia, així mig de pressa i corrents, i bé, vaig posar maulets perquè hi sóc simpatitzant i el sepc perquè van ajudar-me en uns temes de l'institut i coneixia les pàgines, més que res. Vaig pensar a buscar les pàgines de cajei, Endavant i d'altres plataformes i casals, però amb el temps i això ni me'n vaig recordar...No per res més, però ara les busco!
Gràcies per l'observació, sinó se m'hauria tornat a passar.
Salut i llibertat!:)
lovesick, a mi ja fa molt de temps que Andorra m'enamora! Quan competia vaig tindre la sort d'anar-hi de campionats vàries vegades (de campionats de Catalunya, curiós, oi?)La veritat és que tot i el fred que vaig passar, segueix encantant-me!
Et recomano que guardis els records ben tancats sota clau i que hi tornis quan puguis!=)
vinga, salut!
Publica un comentari a l'entrada