A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Cau de llunes
Un altre dels meus poemes preferits. Bé, en realitat, qualsevol de Maria Mercè Marçal m'encanta. I sí, aquest descobriment també vaig fer-lo a 3r d'ESO, en una d'aquelles classes de català dels dilluns a la tarda.
No se quantes vegades l'he arribat a llegir...tot i així no me'n canso!
5 comentaris:
Sí, m'ha encantat aquesta entrada.
jo també agraeixo a l'atzar aquestes tres coses... :)
Sabia que t'agradaria!:)
Sí, són tres coses que ambdues compartim amb Maria Mercè Marçal...
fins demà Mercè!:)
Una frase amb moltíssima força, molt ben triada, com la majoria de les coses que escrius. Doblement gràcies (pel teu bloc i per les teues paraules)
Moltes gràcies lovesick!
Per això m'agrada, per la força que té, i el sentiment de valentia, de coratge...és increïble la de sensacions que es poden arribar a tindre amb una sola frase, no creus?
un cop més, moltes gràcies pels teus comentaris, ens llegim i comentem!:)
salut!
I tant, un honor per a mí tindre un raconet al teu bloc, com el que tú tens al meu.
Petons
Publica un comentari a l'entrada