diumenge, 20 de gener del 2008

30 minuts


EL 30 minuts d'avui ha parlat sobre la situació del Sahara. La veritat és que trobo bastant interessants els reportatges d'aquest programa i últimament me'ls miro cada diumenge.

No en tenia ni idea de la situació que viuen la gent del Sahara i m'ha impactat molt. En algun que altre moment del reportatge no he pogut evitar una llagrimeta. Sóc molt bleda, ho sé, però són coses que no puc evitar. El veure'ls allí, en camps de refugiats, allunyats de les famílies i separats per un mur. El patiment de generacions que fins hi tot han nascut dins aquests caps de concentració, tot això m'ha impactat moltissim. Però tot hi així, tot el que han patit i tot el que estan patint, no han perdut les ganes de lluitar, de resistir, de tirar endavant a pesar de tot. I amb tot el que explicaven els propis protagonistes...és impossible no emocionar-se, el coratge, la valentia que acompanyava les seves paraules era impressionant. I no només això, el somriure, un somriure que ho deia tot, el patiment però també l'optimisme al futur.

Per si us l'heu perdut a la pàgina hi fan una petita explicació i crec que fins hi tot podreu mirar el programa sencer.

Per a que no perdin mai aquestes ganes de lluitar i de resistir, però el que és més important per a que no perdin ni perdem mai el somriure...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

i tot per kulpa dels països "desenvolupats" del primer mon, k ens dedikem a anar per allà sembrant males idees i creant problemes... és molt trist

ingrid ha dit...

Bé, segons el reportatge els països "desenvolupats" els enviem ajudes, però al mateix temps li venem les armes al Marroc...(un despiste com qualsevol altre...)

Tot plegat fa molta pena, i ràbia...

un petó Tona!

LoveSick ha dit...

La situació del Sahara, com la d'altres ex-colònies és terrible, damunt de tot perquè el poble viu sempre amb la pressió dels règims corruptes i la indiferència de les metròpolis, com ara l'Estat espanyol.

ingrid ha dit...

Si només fos la indiferència, però a sobre moltes de les metròpolis aprofiten per a fer negoci, amb armes, amb petroli, amb el que millor vingui...

gràcies pel teu comentari lovesick!:)

saluut!