Que l’amor ens ragui els llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s’ablami!
Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.
Un altre de Maria Mercè Marçal, La lluna granada.
Últimament m'identifico molt amb els seus poemes...la força, la vitalitat...les ganes de mossegar la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada