Una pregunta, mil pensaments

Fa un parell de setmanes vaig començar a "treballar". Bé, no és un treball ben bé, simplement, cuidar una nena durant alguns caps de setmana.
Vam quedar una tarda amb la mare i l'Estefania, la nena. Per conèixer-nos i veure una mica el que abans de quedar-me-la per primer cop.
L'Estefania és adoptada, és Nigeriana. Jo tenia clar, des d'un principi, que això per a mi no seria cap problema, quin problema pot haver-hi? La única cosa que em va sorprendre va ser una pregunta de la seva mare: "No t'importa que sigui...negra, oi? és que ja m'hi han posat problemes..."
La cara que va posar quan m'ho va dir i la pregunta en sí ja va sorprendrem moltíssim, i crec que ella també va notar-ho. Després d'aclarir que jo no tenia cap tipus de problema, és més, al contrari! vaig pujar caminant a casa, i va ser en aquest moment quan mil pensaments van rodar al meu cap...

Qui pot rebutjar una innocent nena de dos anyets només, pel simple fet de ser negra? De que té por la gent? de que els taquin?? no ho entenc...com pot ser que diàriament sentim als telenoticies la paraula multicultural, multiracial, mestissatge, ...i després hagin de fer aquesta pregunta? com pot ser que en ple segle XXI hagis de preguntar si importa que la teva filla sigui negra a l'hora de buscar algú per a que la cuidi?
Com pot ser que actualment, amb la cultura a l'abast de tothom, que amb un simple "click" pots llegir diaris pakistanesos, saharians, americans, russos, xinesos...hi hagi gent que segueixi menyspreant altres persones pel simple fet de tindre la pell més fosca?
Crec que són coses que no entendré mai...

Em queda com a consol que l'Estefania, després d'haver-la conegut, i tot i ser tan petita, és una persona amb moltíssima vitalitat i un fort caràcter i que estic segura que mai ningú podrà aixafar-li ni les intencions, ni els seus somnis...