Teoria del Caos

Fa una setmana vaig rebre a casa el nou disc de'n Pau Alabajos, Teoria del Caos.
La veritat és que s'ha fet esperar! Des del concert a Vinyols i els Arcs a l'octubre, que vam tenir les primeres noticies d'aquest nou treball, fins fa una setmana que per fi vam rebre'l.

Després d'haver-lo sentit unes quantes vegades puc dir que aquest nou disc compleix totalment totes les expectatives. És un disc molt complet. Des de les cançons més combatives com Contra el ciment fins a cançons molt més íntimes com Síl·labes de vindre.
Penso que la seva música, des del primer disc, fins a aquest segon treball ha evolucionat bastant. Si les lletres ja tenien una força impressionant a Futur en venda ara han crescut encara més. Lletres com Línia 1 com a protesta per l'accident de metro a Torrent o Pamflet que és una denúncia a la venda d'armes en països com Bagdad. I frases com "seguirem cantant ben fort fins que ja no ens quede veu" de Sense equipatge, cançó que tanca el disc o el discurs de Comptat i debatut.
A banda de les lletres combatives torna a haver-hi un reflex del més profund d'ell mateix, i és que seguint la línia de Cançó explícita, del primer disc, trobem Tinc una mania inconfessable, una d'aquelles que s'han d'escoltar!

Per una banda les lletres, i per l'altra, la música. A més de la guitarra, sempre tan perfecta, amb els acords exactes per a que tot rutlli, els acompanyaments li donen a les cançons aquell toc inesperat que li fan la pinzellada final. Per exemple a Lletania, on el violí de Laura Navarro li dóna el color adient a la sonoritat. Per no parlar ja de l'orquestra que acompanya Euskadi Batega que fa posar la pell de gallina.

Ara ja, per acabar, us deixo l'enllaç a la pàgina web on podeu sentir Contra el ciment i aconseguir el disc per a sentir-lo tants cops com vulgueu!