el circ arriba a les nostres ciutats!

Bé, per fi puc dir que ja em acabat! ha estat una setmana i mitja dura, dura...més pels nervis i l'estrès que no pas pels exàmens, però bé...

Durant aquesta setmana d'estudi, poques hores de son i força mals de panxa ha començat la campanya electoral. Per cert, algú sap la diferència entre la campanya i la pre-campanya? a banda dels anuncis, és clar...bé, és que jo no l'he trobada...Bé, al que anava, ha començat el gran circ de la campanya electoral. Em sap greu comparar la campanya electoral amb un circ, de debò, els artistes del circ no en tenen cap culpa...però després d'aquestes setmanes estic espesa i no trobo cap altra comparació...suposo que és el més típic, tot i així demano disculpes a tota la gent del circ.

No ha fet més que començar i la veritat és que ja n'estic farta. Farta d'anuncis que ni tan sols parlen de política, sinó que surten discursos d'altres partits i es dediquen a a llençar-se els plats pel cap al estil de salsa rosa. Farta de falses promeses a problemes del dia a dia, dels quals només ens en recordem ara, en plena campanya electoral...maleïda coincidència! Farta de frases que comencem amb "perquè si nosaltres guanyem..." si vostès guanyen, què? s'ompliran una miqueta més les butxaques?

La veritat és que si et pares a pensar-ho és bastant indignant, en realitat, la política, hauria de ser una eina per lluitar pels drets i deures de tots els ciutadans, una lluita per les llibertats individuals i col·lectives i s'ha convertit en això, en un xou, en un circ a mans del poder del qual nosaltres en som les titelles.

i un cop més...

Apunts,
llibres,
calculadora,
fluorescents,
...

i cafè, força cafè!



S'aproximen un parell de setmanes dures...

ànim i molta sort a totes i tots els estudiants de batxillerat que ens encarem a les avaluacions!

Estudiem...estudiem per a canviar el món!

Una pregunta, mil pensaments

Fa un parell de setmanes vaig començar a "treballar". Bé, no és un treball ben bé, simplement, cuidar una nena durant alguns caps de setmana.
Vam quedar una tarda amb la mare i l'Estefania, la nena. Per conèixer-nos i veure una mica el que abans de quedar-me-la per primer cop.
L'Estefania és adoptada, és Nigeriana. Jo tenia clar, des d'un principi, que això per a mi no seria cap problema, quin problema pot haver-hi? La única cosa que em va sorprendre va ser una pregunta de la seva mare: "No t'importa que sigui...negra, oi? és que ja m'hi han posat problemes..."
La cara que va posar quan m'ho va dir i la pregunta en sí ja va sorprendrem moltíssim, i crec que ella també va notar-ho. Després d'aclarir que jo no tenia cap tipus de problema, és més, al contrari! vaig pujar caminant a casa, i va ser en aquest moment quan mil pensaments van rodar al meu cap...

Qui pot rebutjar una innocent nena de dos anyets només, pel simple fet de ser negra? De que té por la gent? de que els taquin?? no ho entenc...com pot ser que diàriament sentim als telenoticies la paraula multicultural, multiracial, mestissatge, ...i després hagin de fer aquesta pregunta? com pot ser que en ple segle XXI hagis de preguntar si importa que la teva filla sigui negra a l'hora de buscar algú per a que la cuidi?
Com pot ser que actualment, amb la cultura a l'abast de tothom, que amb un simple "click" pots llegir diaris pakistanesos, saharians, americans, russos, xinesos...hi hagi gent que segueixi menyspreant altres persones pel simple fet de tindre la pell més fosca?
Crec que són coses que no entendré mai...

Em queda com a consol que l'Estefania, després d'haver-la conegut, i tot i ser tan petita, és una persona amb moltíssima vitalitat i un fort caràcter i que estic segura que mai ningú podrà aixafar-li ni les intencions, ni els seus somnis...

records

Quan necessito una empenta, me la dones, ets aquí.
Quan necessito que m'indiquin el camí, me l'indiques, ets aquí.
Quan necessito consell, me'l dones, ets aquí.
Quan necessito plorar, em consoles, ets aquí.
Quan necessito riure, el teu somriure m'acompanya, ets aquí.


Després de sis anys segueixes aquí. I no marxaràs, ho sé, no et deixaré marxar.
I és que quan necessito algú que em digui per on tirar, que em digui el que necessito sentir, tu segueixes aquí. Les teves paraules segueixen al meu cap. Encara puc notar les teves abraçades, la teva calor.
Segueixo recordant els contes, les històries de quan eres jove,...i segueixo rient amb elles. Recordes quan anàvem al poble? sí...m'ensenyaves els racons per on anaves de nena, amb la meva edat...Recordes quan t'ensenyava a dir paraules en català? quins farts de riure les dues soles! Recordes les tardes al parc? Recordes...? Recordes...?Jo sí ho recordo, no he deixat perdre ni un sol record, tots segueixen dins el meu cap, tots segueixen dins el meu cor...
I és que no hi ha dia que no pensi en tu, no hi ha dia que no me'n recordi de tu.

Passaran els anys, però mai podré oblidar tot el viscut. Les últimes paraules que vas dir-me segueixen al meu cap, i et torno a prometre, que mai, mai les oblidaré...

Només em queda donar-te les gràcies, sense tu, àvia, no seria qui sóc...